Qüestionaris
COM HO FAS?
Assenyala una afirmació en cadascuna de les preguntes següents, segons com et comportis quan redactes. Anota les matisacions o els comentaris que faries en cada afirmació escollida, si no es correspon exactament amb la teva forma de treballar.
1) Buscar models:
a. Abans de començar a redactar, sempre busco i llegeixo textos semblants als que hauré d’escriure.
b. Algunes vegades busco models, quan he d’escriure algun tipus de text que no conec gaire.
c. Mai no busco ni llegeixo textos que pugui utilitzar de model.2) Pensar en els meus lectors:
a. Penso en els lectors del meu text durant tot el procés de redacció.
b. Només penso en els lectors abans de començar a redactar.
c. Penso més en les idees que vull comunicar que en els meus lectors.3) Buscar idees al principi:
a. Apunto les idees tal com se m’acudeixen.
b. Apunto les idees primer per a mi, amb les meves paraules, i després busco la millor manera d’explicar-les als lectors, amb les seves paraules.
c. Apunto les idees directament amb paraules i expressions que poden entendre els lectors.4) Fer esborranys:
a. No faig esborranys; escric directament al full final i el corregeixo amb corrector líquid.
b. Faig un sol esborrany del text, que corregeixo abans de passar-lo en net.
c. Faig diversos esborranys que corregeixo força vegades, segons la dificultat del text.
5) Fer plans i esquemes i modificar-los:
a. Mai no faig esquemes o plans del text; en tinc prou amb una idea mental per començar a redactar.
b. Escric un esquema inicial que algunes vegades canvio quan redacto.
c. Sovint faig diversos esquemes i plans del text, que acostumo a modificar mentre escric, perquè se m’acudeixen idees noves.6) Llegir mentre s’ escriu:
a. Sempre faig moltes pauses mentre escric, per llegir els fragments que ja he escrit.
b. Faig algunes pauses per llegir alguns fragments una o dues vegades.
c. No faig pauses mentre escric i poques vegades llegeixo el que he escrit abans d’acabar-ho.7) Revisar la forma i el contingut:
a. Reviso sobretot la forma (estil, gramàtica, ortografia, puntuació) en paraules i frases.
b. Reviso sobretot el contingut (estructura, idees, sentit global) en oracions, paràgrafs i fragments extensos.
c. Reviso tant la forma com el contingut.
8) Escriure una idea:a. Freqüentment reescric una idea de maneres diferents, canviant les paraules, el punt de vista, el to, etc.
b. Algunes vegades reescric una oració, quan no m’agrada la primera versió.
c. Gairebé mai modifico la primera versió d’una idea i, si ho faig, és per corregir-hi alguna falta.9) Escriure en circumstàncies diferents:
a. Solc seguir sempre els mateixos passos en el procés de composició: generar i ordenar idees, redactar-les i revisar-les.
b. No sempre segueixo tots els passos, però mantinc sempre un mateix procés de treball.
c. Adapto la meva manera de redactar a les circumstàncies de cada moment
10) Consultar manuals:
a. Mai no consulto diccionaris, llibres de gramàtica o manuals. Tampoc no utilitzo verificadors gramaticals.
b. Consulto diverses vegades aquests manuals i sempre verifico la correcció amb verificadors ortogràfics d’ordinador.
c. Només en escrits difícils utilitzo manuals o verificadors ortogràfics.
PUNTUACIÓ
Per saber la puntuació que has obtingut, suma 2, 4 o 6 punts per cada pregunta, segons la valoració següent:
Preguntes | a | b | c |
1 i 3 | 4 | 6 | 2 |
2, 6 i 8 | 6 | 4 | 2 |
4, 5, 7 i 9 | 2 | 4 | 6 |
10 | 2 | 6 | 4 |
La màxima puntuació és 60 punts, que correspon a un redactor expert o competent , i la mínima 20 punts, que correspon a un redactor aprenent .
Redactor expert: En general, s’entén per experta la persona que per redactar desenvolupa un procés de treball complex, en què analitza els lectors, planifica el text, busca idees, fa esborranys, els revisa, etc. Per mitjà d’aquest procés, aquesta persona aconsegueix produir escrits coherents, clars i correctes, que el lector entén sense gaire dificultat.
Redactor aprenent: Al contrari que l’anterior, acostuma a produir escrits amb diversos problemes (incorreccions lingüístiques, ambigüitats, incoherències) perquè escriu de forma molt més ‘simple’, apuntant al paper allò que li passa pel cap a mesura que ho va pensant, sense corregir, sense planificar el text; l’aprenent acostuma a creure que escriure és una activitat ‘espontània’ semblant a parlar.
Segons si la puntuació que has obtingut s’aproxima més a un extrem o a un altre, pots concloure que la teva forma de redactar es més o menys experta. La prova es basa en investigacions realitzades sobre les habilitats que utilitzen redactors experts i professionals quan escriuen, i et pot ajudar a millorar la forma d’escriure.
EL RAONAMENT DE LES PREGUNTES
Llegeix i comenta amb un company els raonaments següents, que corresponen a les preguntes de l’exercici anterior. Com et comportes tu en cada cas, com un expert o com un aprenent?
1. Buscar models . En algunes situacions, buscar models (exemples d’allò que s’ha d’escriure: textos ja elaborats, formularis, esquemes) per copiar o adaptar pot ser una bona estratègia per facilitar el procés de composició.
2. Pensar en els meus lectors . Els redactors experts tenen molta més consciència de la seva audiència que els aprenents. Els experts pensen en els seus lectors durant tot el procés d’elaboració del text: valoren què saben, què volen saber, com reaccionaran davant el text, quan ho llegiran, etc. Pensar en els possibles lectors és una bona estratègia per millorar la redacció.
3. Buscar idees al principi . Buscar idees per a l’escrit és una activitat diferent de redactar cada idea amb les paraules i expressions que puguin entendre els lectors. Els redactors experts coneixen aquesta distinció i acostumen a realitzar les dues feines per separat: per una banda, busquen idees i, per l’altra, les redacten amb el llenguatge que requereixi cada lector. Intentar fer les dues coses alhora és més difícil.
4. Fer esborranys. Els redactors experts tenen un procés de redacció més sofisticat i acostumen a produir més esborranys que els aprenents: llistes, esquemes, guions, correccions, reformulacions, etc. Els aprenents prescindeixen d’esborranys i revisions i, sovint, intenten escriure directament la versió final en un full en net.
5. Fer plans i esquemes i modificar-los . Els experts fan més plans que els aprenents i també els modifiquen amb més freqüència i profunditat mentre escriuen. A més, aprenen mentre escriuen i aprofiten tot el que aprenen per millorar el text. Els aprenents senten mandra de modificar el que ja han començat i acostumen a no fer-ho.
6. Llegir mentre s’escriu. Revisar un escrit requereix interrompre’n la redacció i llegir el que s’acaba d’escriure per confirmar que és realment el que es volia dir. Els redactors experts es caracteritzen per realitzar aquesta operació moltes més vegades que els aprenents.
7. Revisar la forma i el contingut. Experts i aprenents entenen de manera diferent la revisió. Per als experts, revisar és una forma de millorar l’escrit: revisen molt i en profunditat, modifiquen aspectes profunds del text (hi afegeixen idees, reestructuren, eliminen paràgrafs). Els aprenents revisen poc i només la superfície: poleixen els errors ortogràfics o tipogràfics i retoquen aspectes locals de la prosa: paraules, signes gràfics o frases.
8. Escriure una idea. Els redactors experts acostumen a tenir més facilitat per reformular lingüísticament una oració o un fragment. Els aprenents són presoners de la forma lingüística original amb què han tingut una idea.
9. Escriure en circumstàncies diferents. Els experts redacten de manera diferent segons cada situació d’escriptura: paren més atenció a la correcció en els escrits formals; dediquen més temps a buscar idees i a elaborar-les, si han d’escriure d’un tema desconegut o difícil; busquen models o exemples si han d’elaborar textos desconeguts, etc. Cada situació d’ escriptura, cada text, és diferent i exigeix una manera diferent d’escriure.
10. Consultar manuals. Els redactors experts utilitzen tot tipus de materials de consulta i programes informàtics per escriure: consulten el diccionari i la gramàtica, verifiquen automàticament l’ortografia, etc. La diferència entre els experts i els aprenents no és que uns no cometin errors i els altres sí, sinó que els experts saben que poden equivocar-se; revisen per trobar els errors comesos i els corregeixen.